Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia

Presentació de L’illa de Bembé

Segurament, la darrera presentació, va tenir lloc el passat 3 de maig a la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya, a Sant Sadurní d’Anoia.

 

 

Gràcies a la directora Glòria Bricollé i a la meua companya, Rosa Maria Prat, autora de Pedres Blanques, que va fer una introducció històrica i una entrevista.

La Llibreria Jepi de Sant Sadurní va encarregar-se de la venda d’exemplars.

L’Illa de Bembé al XXXIII Congreso Internacional de Literatura y Estudios Hispánicos

Comunicació sobre L’illa de Bembé a Santiago, Chile

El 8 de març va tenir lloc el XXIII Congreso Internacional de Literatura y Estudios Hispánicos, Santiago, Chile, en una sessió sobre l’ús de creences alternatives (bruixes, curanderos i santeria) a la literatura hispànica. En aquest marc, la  Montserrat Roser i Puig, Senior Lecturer in Hispanic Studies i Associate Dean (Education) de la Faculty of Humanities de la University of Kent (Canterbury, Kent, Regne Unit) va presentar la comunicació “Aculturación, transculturación y sincretismo en L’Illa de Bembé (2017), de Mercè Falcó i Pegueroles”.

El treball és accessible a través de https://www.academia.edu/

Academia.edu és un portal web, en format de xarxa social, dirigit especialment als investigadors i científics, amb l’objectiu principal de facilitar la seva connexió i ajudar-los a descobrir altres membres amb interessos comuns.

L’Illa de Bembé a l’E.O.I de Sabadell

L’Illa de Bembé lectura recomanada

L’Escola Oficial d’Idiomes de Sabadell va recomanar L’Illa de Bembé com a lectura per a l’alumnat de nivells avançats de català. Un cop feta la lectura, el departament de català va convidar-me a parlar-ne amb tots ells. La xerrada va tenir lloc el passat 10 d’abril.

 

L’acte va ser obert a tota la població de Sabadell. Així doncs, vaig tenir l’oportunitat de compartir opinions sobre la novel·la amb sabadellencs. Vaig signar força exemplars!

El departament de català de l’Escola Oficial d’Idiomes de Sabadell destaca per l’organització d’activitats culturals. L’illa de Bembé va comptar també amb lectures dramatitzades a càrrec d’actors. Entre les activitats del curs, l’escola havia comptat amb la presència del poeta i rapsoda Josep Pedrals, que presentava Els límits de Quim Porta.

 

L’Illa de Bembé al Club de lectura de Benissanet

Als pobles petits hi ha la bona lectura

Que un poble petit com Benissanet tingui una biblioteca vinculada a la Xarxa de Biblioteques i un club de lectura amb més de seixanta membres inscrits, és impressionant. La bibliotecària, la Rosa Martínez fa una feina extraordinària i em va convidar a comentar L’Illa de Bembé el passat dilluns u d’abril. Sempre se n’aprèn molt d’aquestes trobades. Moltes gràcies gent de Roma!!

Presentació de L’Illa de Bembé a Tivissa

 

La Societat Obrera de Tivissa

El passat divendres 1 de març vam presentar L’Illa de Bembé a la Sala Valquíria de la Societat Obrera de Tivissa, convidada per Jaume Pallissé.

Vaig presentar la novel·la des d’una perspectiva que té en compte l’any que ha passat. He pogut incorporar tant el recorregut de l’obra en el mercat com els comentaris que he rebut dels lectors.

L’acte va comptar amb la col·laboració de la Llibreria Bassa de Móra d’Ebre que es va desplaçar a Tivissa per oferir exemplars en venda.

Moltes gràcies per convidar-me!

 

 

Els programes culturals en podcast

Ai, la cultura!

Les hores d’emissió dels programes culturals tant a la ràdio com a la televisió, solen ser a hores intempestives, com per exemple l’hora de la migdiada en diumenge o tot just després de sopar, moment en què ja t’has engolit les escabroses notícies del dia i el que et ve de gust és mirar una peli o dormir directament. Buidar el cap, vaja.

àngel descansant

Als que ens agraden aquesta mena de continguts tenim la gran sort que els podcasts existeixen i els que trobem, o més aviat busquem, un momentet per escoltar-los, ens els descarreguem al mòbil desde plataformes com Ivoox. Jo escolto Ciutat Maragda de Catalunya Ràdio quan vaig al gimnàs, enfilada a l’elíptica, suant la cansalada amb el programa de càrdio. Poc que s’ho pensen els que m’envolten, tot i que potser em sorprendria del que escolten. Perquè, aixó sí, tothom va amb auriculars i els que no i parlen, ens molesten. Santa tecnologia. Un incís, Ciutat Maragda s’emet dissabtes de 23 h a 24 h. No és un horari dissuassori?

headphones and logoEntrevistes en podcast

El passat 12 de juny es va emetre una entrevista que em va fer l’Agnès Toda al seu programa Vols venir a la meva barca? de La Nova Ràdio, de Reus. Aquí podeu sentir el programa que vam gravar i del qual estic molt satisfeta, gràcies a la lectura professional de L’Illa de Bembé que va fer l’Agnès.

Trobareu a Ivoox el Cafè Literari, un programa cultural de Ràdio Móra la Nova amb entrevistes a autors i autores que tenen alguna novetat i convida experts que parlen de cinema, entre altres coses. És molt recomanable. L’entrevista que em van fer al gener arran de la publicació de L’Illa de Bembé la podeu trobar aquí.

Altres podcasts de cultura interessants són el Plaerdemavida de l’À Punt ràdio, dels nostres veïns del sud. Quin canvi! Ja no mo’n recordem de Canal 9, que tampoc no podíem veure al Principat.  Aquí teniu l’enllaç. M’ofereixo per a una entrevista….

XIII Jornades de les Lletres ebrenques a Amposta 2018

Les Jornades

Participo per primera vegada a aquesta cita literària imprescindible de tardor i em trobo amb un esdeveniment molt ben muntat i orquestrat per una gran professional, la Joana Serret, directora de la Biblioteca Sebastià Joan Arbó i la Inés  Martí, regidora de cultura de l’Ajuntament d’Amposta, entre d’altres. Em diuen els meus contactes barcelonins que estàn impressionats i que aquesta resposta en un lloc amb poca densitat de població ja la voldrien a l’àrea metropolitana. Les jornades es duen a terme durant bona part de la setmana, i el dia anterior, els forts aiguats han malmès la carretera i amenaçat l’assistència, però tot va anar bé. Jo només hi puc anar dissabte dia 20.

El Paisatge d’un escriptor

Camins de nit
Camins de Nit – duo

La presentació de la nova Ruta literària de Sebastià Joan Arbó a Amposta anomenada “El paisatge d’un escriptor” feta per Josep Igual, amb la intervenció de Màrius López que a la seua avançada edat ens parla de l’amic, la gran persona que va ser Arbó.  Un duet fantàstic, Camins de nit, em deixen amb la boca oberta.

La teca

La SifoneriaRecital de Poesia elèctrica a càrrec del grup DeMatiMañana, basat en poemes de Joan Margarit Casa de Misericòrdia.

El dinar a La Sifoneria d’Amposta és excel·lent i la companyia immillorable. Un restaurant ple d’escriptors i escriptores! No diria que els escriptors siguem estranys, però aquí tinc la forta sensació d’estar en la meua salsa. Ja no em sento un peix fora de l’aigua. Glups.

 

Nous valors literaris ebrencs

Em correspon ser a la taula d’escriptors novells dissabte havent dinat, i sota el títol esperançador de “nous valors literaris ebrencs 2018” presentem els nostres llibres  fins a quinze escriptors i escriptores. Joan Roca Navarro comença amb la seua Melodia d’una Absència  i Xavi Benigni tanca la presentació amb un emotiu relat de superació personal amb Estima.  Entremig, Emma Brunet amb Una rosa dins al Mar, Daniela Gil Gamboa, Sergi Ferré, Janina Espuny, Eva Mascarell, Joan-Josep Sancho i Pilar Zaragoza. Jo, és clar, hi presento L’Illa de Bembé.

Autors de capçalera

Trobada d’escriptors i escriptores de capçalera amb els i les bibliotecàries

Després es presenta Terra de Lletres, un recull a càrrec del poeta Jordi Llavina. A la trobada d’escriptors de capçalera em retrobo amb un ex-professor de Ciència Ficció de l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, en Ricard Ruiz Garzón, que modera la sessió amb autors i bibliotecaris, entre els quals trobem Francesca Alien, Jordi Llavina, Núria Pradas, J.M.Tibau, Manel Ollé, Maria Carme Roca, Miquel Esteve i Teresa Duch, Els i les responsables de biblioteques als quals els escriptors estan adscrits, ens fan una anàlisi, sobretot psicològica, de les raons que tenen els usuaris de les biblioteques per

  

L’Illa de Bembé al Club de Lectura de Reus

Club de lectura de l’Òmnium Baix Camp i Centre de Lectura de Reus

A la tardor torna el club de lectura d’Òmnium Baix Camp i el Centre de Lectura amb un programa en què participaré. El 18 d’octubre, a les 19,30 h comentarem L’illa de Bembé amb els lectors adscrits al club.

Aquí teniu l’enllaç amb la notícia al Reus digital.

                                                          

 

 

Altres lectures del programa són:

El dia 20 de setembre passat van comentar Zanoni d’Edward Bulwer-Lytton amb Joaquim Mallafrè, el traductor de l’obra al català.  El 22 de novembre rellegiran Totes les bèsties de càrrega de Manuel de Pedrolo i el 13 de desembre comptaran amb Llucia Ramis i la seva novel·la Les Possesions.

 

Les dones indianes de L’Illa de Bembé

Les dones indianes, tema central a la Fira d’Indians de Begur

En la seva XV edició, la Fira d’Indians de Begur 2018 pren com a tema central l’aventura indiana des d’una vessant femenina, malgrat que tan sols un 8,5% de la població que va emigrar a les Amèriques a meitant s.XIX eren dones. Es vol reivindicar el paper que van jugar en aquell moment històric, segons els documents d’arxiu i en la memoria popular, ja que formen part del patrimoni material de l’època. És per això, potser, que m’hi han convidat per presentar L’Illa de Bembé.

Qui són les dones de L’Illa de Bembé?

A la novel·la hi trobem una bona colla de de personatges femenins i tots representen algun aspecte essencial de l’època.

Les de casa bonaDones indianes riques dels segle XIX

La Maria Berger representa la dona europea, educada per ser un àngel de la llar i amb una educació religiosa catòlica molt estricta.

La Genoveva Lafayé, de nom original Lafayette,  és matriarca d’una família descendent dels francesos que havien hagut de deixar Haití a causa de l’aixecament d’esclaus i que tenen una xarxa de complicitats econòmiques i socials que serveixen de marc a la història que jo explico. Aquest context social també està integrat per La Teresa i la Jacinta, dones cubanes de casa bona però analfabetes i ignorants, que representen la situació cultural de la dona cubana de l’època.

Les esclaves, prostitutes, domèstiques i llibertes

L’indianes esclaves amb la família, cap al 1860.Octàvia Bencomo és un personatge que representa l’amistat però que també permet explicar el malaurat destí de moltes emigrades de les illes canàries.

La Clotilda, és una majordoma esclava de segona generació que ens dóna una visió de l’esclava domèstica, així com la Leonor, una altra domèstica que retrata l’esclava d’origen ioruba acabada d’arribar i que acaba essent partisana. La Juana representa l’esclava lliberta i a qui li he donat un rol especial en la trama principal i el desenllaç.

Els Indians a L’Illa de Bembé II: Partagàs

 Qui era Partagàs?

En una conversa al Cafè Dominica, dos personatges de L’Illa de Bembé fan referència, de manera una mica enigmàtica, a l’assassinat de Jaume Partagàs a la seva finca per un assumpte de faldilles.

Logo de la primera fàbrica Flor de Tabacos de Partagás i Cia.

Jaume Bonaventura Ambrós Partagás i Ravell va nàixer a Arenys de Mar l’any 1816  i va morir a la seva finca de Vuelta abajo, a Cuba l’any 1868). És un bon exemple de l’èxit i la tenacitat d’alguns dels anomenats indians, que buscaven oportunitats de negoci i de fer diners.

Va fundar, juntament amb Joan Conill, de Lloret de Mar, una petita fàbrica de tabac a l’Havana que difícilment podia competir amb d’altres fabricants en aquell moment, l’any 1827. Va haver d’anar fent, estalviant i comprant terres tabaqueres per, després de vint anys, aconseguir finançament per al seu gran projecte.

Encara es pot visitar

Va fundar La Flor de Tabacos de Partagás y Cía a l’Havana, que més tard va esdevenir la Real Fábrica de Tabacos Partagás, i va tenir molt d’èxit perquè era l’amo dels millors conreus i podia ( i sabia )triar el bo i millor per confeccionar els cigars, que acabarien per fornir les millors cases de l’aristocràcia europea.

Cigars Partagàs per al Príncep de Gales

Un innovador

Partagàs va ser un gran innovador en molts àmbits de la producció, fermentació inenvelliment del tabac,  alhora que va preocupar-se per l’educació dels treballadors que es passaven hores enrotllant els cigars. Així, doncs, va crear la figura del lector, una persona que llegia les notícies dels diaris en veu alta i fins i tot novel·les.

L’educació dels cubans

A L’Illa de Bembé, els dos personatges discuteixen sobre si va fer bé Partagàs d’introduir la lectura a les seves fàbriques. Cadascun representa una postura oposada i mantenen una discussió molt viva, a l’època: l’educació dels criolls i dels empleats.