Algunes lectures

A l’Escola Oficial d’Idiomes de Tortosa impartim alemany, anglès, francès i rus i la lectura adaptada al nivell forma part de la docència. Ara bé, als cursos superiors fem llegir en versió original llibres no adaptats.

Us presentem aquí els llibres dels quals trobareu una traducció al català o castellà, si no les voleu llegir en versió original.

Enguany el departament d’alemany té propostes de lectura humorístiques.

A 4t curs llegeixen Mieses Karma, que vol dir Maleït karma i és la primera novel·la de David Safier i publicada en català a l’editorial Empúries el 2010.

Narra la història de Kim Lange, una dona en la trentena que ha aconseguit una extraordinària posició en la televisió alemanya gràcies a la seva dedicació constant i a costa de fer mal als altres. Així doncs, en el millor moment de la seva carrera, Kim pateix un accident i mor. Aleshores descobreix que ha de reencarnar-se en éssers diversos per purgar el seu mal karma i acumular-ne de bo per ser mereixedora novament d’un cos humà.

 

 

 

 

El departament d’Anglès tenim diverses propostes de caire psicològic.

Per exemple,  The Silver Linings Playbook de l’escriptor nord-americà Matthew Quick. Playbook, en anglès, significa llibre d’estratègies, mentre que silver linings prové d’un refrany anglès, Every cloud has a silver lining, que vol dir que  d’un gran mal en surt un gran bé o com diuen en castellà no hay mal que por bien no venga.  La combinació de Playbook i silver linings fa que el títol del llibre vulgui dir “llibre d’instruccions per a finals feliços” i ha esdevingut una metàfora de l’optimisme en la llengua anglesa actual.  Està traduït al castellà a l’editorial DEBOLSILLO amb el nom Un final feliz/El lado bueno de las cosas.

Narrada a través dels ulls del protagonista, Pat Peoples, la novel·la comença quan aquest surt del centre psiquiàtric, retorna a casa dels seus pares i ha de reconstruir la seua vida.

 

El departament de francès aposta pels clàssics de transfons històric.

A 4t es proposa als alumnes llegir Les échelles du Levant d’Amin MAALOUF,  publicat en català a l’editorial la Campana, sota el títol Les Escales de Llevant. L’autor és d’origen libanès però té tota la seva obra en francès.  El títol fa referència al nom que en altres temps es va donar a les ciutats comercials per les quals els viatgers d’Europa accedien a l’Orient: Constantinoble, Alexandria, Beirut… Llocs de mescla, on convivien llengües, costums i creences. És una novel·la apassionant que narra l’amor entre el musulmà Ossian i la jueva Clara, sacsejat pel drama de la guerra.

Una de Ciència Ficció

Una de ciència ficció

Estic escrivint una novel·la de ciència ficció i quan ho comento a algú que ha llegit L’illa de Bembé arrufen el nas. Quan els pregunto perquè no ho troben bé, em responen que no els agrada tot això de les batalletes interestel·lars.  A banda de tenir aquesta visió reduccionista del terme ciència ficció, continuen dient que anar veure Star Wars està bé, que Matrix els va al·lucinar i que de petits llegien a Jules Verne. I aquí ja els agafo en una contradicció flagrant.   Així que, futurs no-lectors de la novel·la que estic escrivint, he de trencar una llança favor del gènere i alhora obrir-vos una mica el punt de mira.

En primer lloc, el terme ciència ficció està mal traduït de l’anglès science fiction. N’hauríem de dir ficció científica. Per tant, quansevol avenç científic o situació que requereixi una innovació científica que sigui ficcional, és a dir, que encara no s’hagi creat, serveix per al gènere. I en aquestes coses hi pensem molt, perquè com a membres d’una societat ens preocupa el futur.

Ens fan reflexionar les consequències de les innovacions tècniques que s’estan creant. Com hem de fer servir els coneixements sobre el genoma humà? És lícit fer clonació humana? ( per cert, heu llegit l’Illa del Dr. Moreau?; heu vist la pel·licula GATTAGA? ) També podem patir per com hem de resoldre els problemes que plantegen possibles escenaris futurs (el canvi climàtic com ens afectarà?).  En tot cas, el que fa la ficció científica és especular i això és molt important, útil i típicament humà.  Especular sobre com solucionar futurs problemes és útil, fer-ho sobre els reptes morals d’un determinat avenç és humà i important, i preveure què pot passar si s’esdevé alguna cosa que ara no hem previst però que un autor ha imaginat i ens vol avisar no és altra cosa que ser prudent.

El que estic escrivint parteix d’una imatge estàtica que m’ha perseguit durant un temps fins que m’he obligat a fer-la moure.  Gira al voltant de l’aigua, un d’aquests temes que ens neguitegen a causa del canvi climàtic. Ja n’hi ha uns quants de llibres sobre això: L’olor de la pluja de Jordi de Manuel 2006, amb elements de thriller policíac i que ja no es troba (reediteu si us plau) o The water knife de Paolo Bacigalupi 2015,  força “biopunk” .  Jo no vaig per aquí.  A mi el que m’obsesiona és la meravella de l’aigua i m’imagino quines cultures de l’aigua futures poden desenvolupar-se a partir de la seva gestió.

En tot cas, estimats lectors de L’illa de Bembé, no arrufeu el nas a la ciència ficció així d’entrada.  Heu llegit molts llibres de ciència ficció que no sabíeu que ho eren, des del Frankenstein o El Modern Prometeu  de Mary Shelly, obra fundacional de la qual se celebra enguany el segon centenari, passant per Vint mil llegües de viatge submarí de Jules Verne, fins a L’any del diluvi de Margaret Atwood (sí, aquella que us ha deixat al·lucinats amb The Handmaids Tale, adaptada per HBO, la sèrie).

 

 

De què va la teva novel·la?

Em pregunten de què va L’Illa de Bembé i la pregunta em paralitza perquè no vull espatllar futures lectures.  És una temptació acabar ràpid i resumir-la dient que és una història d’amor i aventures a Cuba, o simplement que és una història d’indians. Aquí teniu el resum que en vaig fer per a l’editorial:

L’Illa de Bembé és una novel·la d’aventures protagonitzada per una dona valenta que lluita contra les estrictes normes establertes per la societat hipòcrita que li ha tocat viure. Una emotiva epopeia literària que representa un mosaic cultural fascinant, ple de personatges que poblen la Cuba de finals del segle XIX, una colònia espanyola on res no és blanc o negre i no sempre es pot anar amb la veritat per davant.

Bé, aquesta definició és per vendre.  Trobeu que té ganxo?

Evidentment, la novel·la és més que això.  Per exemple, és la imatge i el record de la casa d’indians de Xerta, que és ara un Hotel de cinc estrelles i un Restaurant amb una estrella Michelin, i que abans era un lloc on jugàvem sota un bosc tropical, les caloroses tardes d’estiu.   M’atreien especialment les palmeres i els ficus gegants. 

També és les altres cases antigues de la família, amb alcoves, racons, terres hidràulics i mobles del vuitcens de la família:

També uns quants llibres molt vells i estranys que descansen als prestatges de casa els iaios:   Curso de Economía Política por el D. Eusebio María del Valle; Elementos de Economía Política de José Garnier; No estic segura d’entendre el terme Economia política.  També hi ha obres de teatre i fins i tot òperes:  Fenelon ou les aventures de Télémaque;  Fabiola;  Lucia de Lammermoor;  La pazza per amore;  Corrado d’Altamura

I dietaris dels segle divuit i dinou de la família.  Aquest és el dietari comercial, és a dir, un llibre de còpies de cartes enviades d’un avantpassat meu a finals del 1875.

    

L’Illa de Bembé també té trets i anècdotes familiars que s’han enganxat als meus personatges i que no xerraré.  Bé, em repenso. Aquí teniu un plat Wedgwood que m’ha inspirat.  I no diré més.

 

 

L’Illa de Bembé ha guanyat un premi !!

Copio el text que va publicar l’escola d’escriptura al seu facebook.

MERCÈ FALCÓ GUANYA LA TERCERA EDICIÓ DEL PREMI LITERARI AUTOR REVELACIÓ CONVOCAT PER ROSA DELS VENTS I L’ESCOLA D’ESCRIPTURA DE L’ ATENEU BARCELONÈS

 

L’Illa de Bembé, la novel·la de Mercè Falcó, ha guanyat la tercera edició del Premi Literari Autor Revelació, un guardó de narrativa en català, de periodicitat anual, que convoquen Penguin Random House Grupo Editorial i l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. L’obra guardonada, que es publicarà en paper i en format digital al segell Rosa dels Vents, serà a les llibreries el proper 23 de novembre. Al certamen, hi podien participar tots els alumnes i exalumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès que presentessin una novel·la inèdita que no hagués estat premiada amb anterioritat.

El passat dimecres 14 de setembre es va reunir el jurat, format per Ricard Ruiz Garzón (professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès), Àngels Fàbregues (llibretera de La Llar del Llibre), Estel Solé (escriptora), Carles Geli (periodista d’El País) i Laura Álvarez (editora de Rosa dels Vents / Penguin Random House Grupo Editorial). Al certamen s’hi van presentar divuit originals, dels quals tres van quedar finalistes: la guanyadora, L’illa de Bembé, de Mercè Falcó, amb 15 punts; en segon lloc L’esguard de la bèstia, de Joaquim Gómez, amb 10 punts, i El silenci del carrer de l’Arc, d’Elena Fora, en tercera posició, amb 5 punts.

L’Illa de Bembé sortirà a la venda el proper 23 de novembre a Rosa dels Vents, el segell en llengua catalana de Penguin Random House Grupo Editorial que, des del 2002, publica alguns dels autors catalans de més èxit, com també les traduccions al català dels títols més destacats dels diferents segells del grup. El Premi Literari Autor Revelació, tal com assenyala Carlos Martínez, director literari de Rosa dels Vents, «reforça l’aposta del segell per donar a conèixer noves veus de la literatura en català alhora que fomenta la qualitat literària, dos aspectes que ens ajuda a garantir l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on s’han format o es formen els participants d’aquesta convocatòria».