XIV Jornades de les lletres ebrenques

El gènere negre a debat

Un altre any, la Joana serret, directora de la Biblioteca Comarcal Sebastià J. Arbó juntament amb la Inés Martí, regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta han treballat per presentar unes Jornades de debat literari interessantíssimes. Un delseixos temàtics ha estat el gènere negre i a tal efecte es van organitzar dos taules rodones per dissabte 19 d’octubre, al matí.

Ebre negre: crims vora el riu

Al voltant d’aquest títol, la primera de les taules rodona va tenir com a epicentre els autors ebrencs. El falsetà Fede Cortés i el tortosí Jordi Pijoan son instigadors del crim narratiu i han aplegat diversos còmplices per col·laborar en projectes com el recull Un riu de crims , (March editor 2011) i Clio assassina (Llibres de l’Índex, Barcelona, 2013), una panoràmica literària del crim en diverses èpoques de la Història, des dels grecs a la postguerra. Enguany han comissionat la publicació d’Assassins de l’Ebre (Llibres del delicte, 2019), en què participo.

Eduardo Margaretto, poeta i traductor de l’editorial Alrevés i membre destacat del col·lectiu d’agitació cultural De matímañana (Sant Carles de la Ràpita), ha conduït la taula rodona presentant els coordinadors i els escriptors d’aquest recull presents a l’acte: Francesca Aliern, Cinta Arasa, Montserrat Espallargas, Mercè Falcó, Isidro Garrido, Sílvia Mayans, i Jesús M. Tibau.

Tinta negra

Aquesta taula rodona va ampliar la mirada i va incloure escriptors de reconeguda trajectòria dins i fora del gènere. Conduïda per la sociòloga Daniela Gil, i amb la participació de Margarida Airtzeta, Àngel Burgas, Paz Castelló, Fàtima Llambrich, Anna Moner, Angelique Pfitzner, Carme Roca, Montse Sanjuán i Josep Viñas, es van respondre diverses qüestions al voltant del gènere. Em va agradar que les respostes fossin prou diverses.

Ho teniu tot planificat abans de començar a escriure?

Alguns autors agafen inspiració en alguna cosa que hagi sortit als mitjans, ho descontextualitzen i pensen sobretot cap on volen anar, és a dir, tenen el final. Com hi arriben és la feina que es pot fer mentre s’escriu. D’altres, parteixen d’una imatge i viatgen cap a l’incert, amb el risc d’haver de reescriure-ho tot més endavant. També hi ha qui se sent mèdium i creu que les històries li venen donades per tal que ella les conti. Fàtima, insisteix que ella no fa ficció i que el relat “Sense cadàver” és una ordenació narrativa de fets, però al meu costat, la poetessa Sílvia Panisello em diu a cau d’orella que és com una novel·la.

Penseu que la realitat supera la ficció?

Daniela va fer aquesta pregunta sabent que verbalitzava el tòpic. D’entre les autores, dues pensen que sí, que la realitat és molt més variada i profunda del que poguem arribar mai a imaginar. D’altres s’amollen a explicar anècdotes de lectors que han reaccionat als seus relats dient que a ells els havia passat allò mateix que havien escrit, fins al punt que Margarida Aritzeta ens parla d’algú que creu que és un dels seus personatges.

Josep Pedrals a Tortosa

Recital de Josep Pedrals al Forn de la Canonja

El passat 15 de juliol vam comptar amb una presentació – recital que de Josep Pedrals i el seu premiat Els Límits del Quim Porta, a El Forn de la Canonja a Tortosa. L’esdeveniment es va organitzar a través de l’organització cultural DiLlums i amb el suport pecuniari d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre. Josep Pedrals ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana per l’obra Els límits del Quim Porta. El jurat ha destacat el seu “mestratge en l’ús del llenguatge i la construcció d’un llibre total, summa de gèneres, que funda un nou lector i culmina una poètica insubornable”.

Els Límits del Quim Porta està publicat a La Breu edicions, col·lecció Alabatre, i és la tercera part de la trilogia de Bolló. La primera part d’aquesta trilogia és El Furgatori i la segona El Romanço d’Anna Tirant. Totes tres obres tenen punts en comú: el personatge Quim Porta i l’art de desdibuixar els límits entre els gèneres de la poesia, els dietaris, la novel·la i l’assaig.

La trilogia de Bolló

Els Límits del Quim Porta està publicat a La Breu edicions, col·lecció Alabatre, i és la tercera part de la trilogia de Bolló. La primera part d’aquesta trilogia és El Furgatori i la segona El Romanço d’Anna Tirant. Totes tres obres tenen punts en comú: el personatge Quim Porta i l’art de desdibuixar els límits entre els gèneres de la poesia, els dietaris, la novel·la i l’assaig.

Pedrals a El Forn de la Canonja amb un dels llibres de la trilogia.

Les tres obres han anat apareixent en un lapse total de dotze anys, han estat cada vegada més gruixudes i han crescut en complexitat, cosa que està en total harmonia amb un autor que és poeta, assagista, recitador i divulgador de poesia. Els Límits del Quim Porta té sis-centes pàgines i conté una novel·la d’aventures, un assaig i tres-cents poemes. Et pots sentir aclaparada si no fos que Pedrals és profund i divertit alhora. Només cal veure les cares del públic a les seues presentacions.

El Furgatori passa en «Un poble tropical de costums alegres i desenfadats que està situat sobre unes termes, un fet que provoca que tota una galeria de personatges vagin calents»

Connexió amb Tortosa

Dues coses enllacen Pedrals amb Tortosa. La primera la seva reivindicació del tortosí Francesc Vicenç Garcia, altrament conegut com el Rector de Vallfogona, el millor poeta del barroc català. Era una persona de verb fàcil i ocurrent, versificador empedreït, d’ingeni singular i amb l’acudit sempre a flor de llavis. La segona,  el corrector de Els límits del Quim Porta és el tortosí Toni Cardona, un filòleg de base clàssica amb un domini de la llengua excels i amb un gran prestigi entre la intel·lectualitat barcelonina per les seves correccions i propostes als autors. Només algú amb aquest bagatge podia emprendre la correcció d’una obra tan complexa i La Breu edicions inclou el seu nom al mateix llibre.

Narradores del fantàstic i Literatura potencial

Narradores del fantàstic i Literatura potencial

El passat 22 de juny em vaig allargar a la llibreria d’Octavi Serret, a Valderrobres, per saludar Ricard Ruiz Garzón, professor de ciència ficció i narrativa fantàstica de l’Ateneu Barcelonès. Hi era per presentar una antologia de narradores del fantàstic en castellà, de llatinoamèrica i Espanya. Aquesta antologia, que us recomano, ha estat compilada per ell mateix juntament amb Teresa López-Pellisa, professora de literatura de la Universitat de les Illes Balears que impulsa la investigació sobre el fantàstic.

La selecció és deliciosa i conté algunes històries ja aparegudes en altres reculls, com la de Sofia Rhei i El libro pequeñito, Laura Gallego amb Wekids, una distopia sobre l’ús de les xarxes socials i l’exposició pública, Susana Vallejo amb Gracia, una altra distopia urbana, ambientada a Barcelona, que fa pensar molt en el devenir d’una societat cada vegada més separada per desigualtats socials.

Altres contes destacats són els ja clàssics Mi hermana Elba de Cristina Fernández Cubas i Loca d’Elia Barceló . Son totes narracions amb un costat inquietant, que tant pot gelar-te la sang com deixar-te pensant en coses del mon real. L’antologia és rellevant perquè no s’ha donat mai prou importància a aquest tipus de literatura en el món hispà (en contrast amb el mon anglosaxó), sinó que del poc que s’havia fet, les dones tenien un segon pla.

Aquí teniu una presentació completa de l’obra a la llibreria Gigamesh de Barcelona

D’esquerra a dreta, Susana Vallejo, autora, Octavi Serret, llibreter, Teresa López-Pellisa, antòloga, Ricard Ruiz Garzón, antòleg i Pablo Martín Sánchez, antòleg i membre d’Oulipo, obrador de literatura potencial.

Pablo Martín Sánchez és un autor del celebrat Tuyo es el mañana (Acantilado, 2016) i també professor de literatura potencial a l’Ateneu Barcelonès. en aquest recull trobem el mateix Ricard Ruiz Garzón i altres autors com Adrià Pujol Cruells, David Roas, Sofía Rhei, Enrique Vila-Matas, Mercedes Abad o Màrius Serra.

Pablo Martín Sánchez és un autor del celebrat Tuyo es el mañana (Acantilado, 2016) i també professor de literatura potencial a l’Ateneu Barcelonès. en aquest recull trobem el mateix Ricard Ruiz Garzón i altres autors com Adrià Pujol Cruells, David Roas, Sofía Rhei, Enrique Vila-Matas, Mercedes Abad o Màrius Serra.

L’objectiu de l’Oulipo (Ouvroir de littérature potentielle, de Raymond Queneau) no es tant crear obres literàrias com proposar formes i estructures que puguin ser utilizades per altres escriptors.

Darrera sessió de la temporada!

Melodia d’una absència, amb la intervenció de l’autor

El passat divendres 14 de juny, ens vam reunir a la Biblioteca de Xerta per parlar de Melodia d’una absència, de Joan Roca Navarro. És el darrer llibre de la temporada ha tingut un bon final, perquè hem llegit un llibre excel·lent, del qual ja vaig fer una ressenya que podeu recuperar aquí, i hem comptat amb la presència de l’autor,

Era el seu primer club de lectura i no va quedar gens decebut: els lectors van llegir trossos que els havien impressionat, li van fer preguntes i més d’una hora va passar en un bufit.

Com que va ser la darrera sessió de la temporada (la setena!) vam brindar amb cava. Ara, a l’estiu, podreu triar les vostres lectures, però alerta que a la tardor hi tornarem.

 

Club de Lectura de Xerta, 10 de maig

El suposat boom literari ebrenc

En la penúltima sessió de la primera temporada, hem llegit i analitzat la primera obra de Marta Rojals, de Palma d’Ebre. Des d’aquestes terres en permanent crisi multidisciplinar, s’insisteix a incloure-la en la literatura ebrenca, en un intent de fabricar un boom literari ebrenc que ens torni l’autoestima. No crec que ella s’en senti part, com tants altres il·lustres que ja fa temps van marxar cap a Barcelona. Rojals, Todó, Subirats, etc. són ebrencs, però no crec que vulguin formar part d’un corpus de literatura ebrenca, terme que es vol estirar fins al Matarranya i la Franja, per la manera com es presenten els llibres de Jesús Moncada i Francesc Serés a les llibreries d’aquest sud i d’aquest nord. Som terra de cruïlla i aquí només hi ha galtades.

Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals

Dit això, hem agafat el format habitual de preguntes llegides per tots i respostes per tots, a la manera de descobrir allò que no sabíem però que intuíem.

Primavera, estiu, etcètera.Es tracta d’una novel·la costumista en aparença (pels diàlegs i per reflectir l’oralitat de la parla ebrenca), ja que la intenció no és reflectir la vida del poble, sinó que es tracta més aviat d’un “bildungsroman”, un gènere literari que vol dir una novel·la d’aprenenatge o de formació.

La protagonista torna al poble i està en crisi personal (arquitecta afectada per l’esclat de la bombolla del totxo i abandonada per la parella).  Revisar el passat l’ajuda a reconstruir el present.

El final, que ha estat discutit als mitjans, ha tingut la rèplica al nostre club de lectura: hi ha hagut de tot, dels que pensen que és magistral, que és obert, que no compleix les expectatives, que sí que les compleix i que sembla que l’autora vulgui una segona part. Ja és el que diu l’etcètera del títol, on tot hi cap.

Aspectes formals

La llengua

Els diàlegs son brillants, tants els directes com els indirectes, els monòlegs, els soliloquis i les interpel·lacions al lector. M’imagino a la Rojals com una gran xerraire i trobo que el seu nom al twitter (replicanta) li escau.

Les analepsis

Aquest terme es refereix a un recurs literari que normalment l’expressem en anglès, “flashbacks”.  Per revisar el passat, la protagonista fa salts-enrere en el temps constantment. Hem parlat de si ens fa perdre o no i si ajuda a la lectura o entorpeix, com passa en alguns casos de la literatura. Rojals els utilitza amb mestria.

La identitat

Marta Rojals no fa entrevistes ni mostra imatges seues. N’hem explorat les raons, revisant els casos de D.J. Salinger (El vigilant en el camp de sègol), que odiava que li fessin fotos, o Thomas Pynchon. Si ens atenem al que ha manifestat ella mateixa: vol saltar-se l’obligació d’anar amunt i avall en presentacions i col·loquis que li llevarien temps d’escriure. Així pot dur una vida normal.

Tanmateix, ha sorgit la idea que potser es vol fer la interessant i prou, per vendre més, perquè al capdavall podria haver usat un pseudònim i llestos. És el que va triar fer l’escriptora italiana Elena Ferrante, que és en realitat Anita Raja, però volia privacitat i ara que l’han descobert, lluita per mantenir-la (mireu aquest article de La Vanguardia).

Hi ha, però, altres raons per triar escriure amb pseudònim. L’escriptor portugués Fernando Pessoa va crear 70 heterònims amb les seues respectives biografies, per poder escriure en gèneres diferents i poder viure moltes vides.

La britànica creadora de la saga Harry Potter, seguint la recomanació del seu editor va signar J.K. Rowling, donant a entendre que era un home i no una dona. A la nostra literatura tenim el cas de Caterina Albert, que coneixem com a Víctor Català.

Entre les raons més obvies per amagar el nom, tenim la de publicar textos que critiquen el poder i que per tant poden donar problemes a l’autor. És el cas del periodista Mariano José de Larra, el de “Vuelva usted mañana”. En els alguns casos no es tria ni un pseudònim. És el que sospito que pot haver passat amb el Lazarillo de Tormes que és anònim.

L’èxit editorial i el llibre generacional

Les darreres preguntes van girar al voltant de quantes edicions calen en català i en altres idiomes per tenir èxit editorial. A tothom va sorprendre les poques vendes en català. El panorama és ben galdós. També van sorprendre les estratègies editorials per vendre més, des de faixes o etiquetes amb el lema 2a o 3a edició, quan encara no s’han exhaurit les anteriors, a l’explotació de booms literaris referits a un conjunt d’escriptors d’una zona o a un determinat gènere de moda.

En tot cas, Primavera, estiu, etètera, va tenir èxit per si sol, gràcies als bloggers i a les xarxes socials que van replicar el boca-orella més enllà de les boques i orelles de proximitat. En part, l’èxit es deu al fet d’haver publicat una història en la que podien emmirallar-se milers de joves adults que havien acabat carreres i màsters, que estaven superformats, en el moment en què la societat els fallava amb una crisi econòmica que els va obligar a buscar-se la vida, sovint a l’estranger. És el capítol final “Milions de quilòmetres”.

Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia

Presentació de L’illa de Bembé

Segurament, la darrera presentació, va tenir lloc el passat 3 de maig a la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya, a Sant Sadurní d’Anoia.

 

 

Gràcies a la directora Glòria Bricollé i a la meua companya, Rosa Maria Prat, autora de Pedres Blanques, que va fer una introducció històrica i una entrevista.

La Llibreria Jepi de Sant Sadurní va encarregar-se de la venda d’exemplars.

Biblioteca de Roquetes

12è aniversari de la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes

Divendres passat la Biblioteca de Roquetes va celebrar el seu 12è aniversari amb una festa molt especial.

Entre els diversos actes va presentar-se el III Barra Llibre, amb el tema “Novel·la a l’Ebre“.

El recull “Assassins de l’Ebre” va ser convidat per Begonya Ferré,  i el van presentar alguns dels 13 autors, especialment, Miquel Esteve, Isidro Cortés, Sílvia Mayans i Jesús M Tibau.
Fede Cortés, Jesús M Tibau, Sílvia Mayans, Miquel Esteve Valldepérez i Isidro Garrido; i també a Andreu Carranza, Montserrat Espallargas, Cinta Arasa Carot, Francesca Aliern Pons, Pilar Romera Aguilà, Mercè Falcó, Vicent Sanz Arnau i Marc Moreno.

Aquí, un enllaç a un vídeo d’ebredigital.

L’Illa de Bembé al XXXIII Congreso Internacional de Literatura y Estudios Hispánicos

Comunicació sobre L’illa de Bembé a Santiago, Chile

El 8 de març va tenir lloc el XXIII Congreso Internacional de Literatura y Estudios Hispánicos, Santiago, Chile, en una sessió sobre l’ús de creences alternatives (bruixes, curanderos i santeria) a la literatura hispànica. En aquest marc, la  Montserrat Roser i Puig, Senior Lecturer in Hispanic Studies i Associate Dean (Education) de la Faculty of Humanities de la University of Kent (Canterbury, Kent, Regne Unit) va presentar la comunicació “Aculturación, transculturación y sincretismo en L’Illa de Bembé (2017), de Mercè Falcó i Pegueroles”.

El treball és accessible a través de https://www.academia.edu/

Academia.edu és un portal web, en format de xarxa social, dirigit especialment als investigadors i científics, amb l’objectiu principal de facilitar la seva connexió i ajudar-los a descobrir altres membres amb interessos comuns.