Club de Lectura de Xerta, 10 de maig

El suposat boom literari ebrenc

En la penúltima sessió de la primera temporada, hem llegit i analitzat la primera obra de Marta Rojals, de Palma d’Ebre. Des d’aquestes terres en permanent crisi multidisciplinar, s’insisteix a incloure-la en la literatura ebrenca, en un intent de fabricar un boom literari ebrenc que ens torni l’autoestima. No crec que ella s’en senti part, com tants altres il·lustres que ja fa temps van marxar cap a Barcelona. Rojals, Todó, Subirats, etc. són ebrencs, però no crec que vulguin formar part d’un corpus de literatura ebrenca, terme que es vol estirar fins al Matarranya i la Franja, per la manera com es presenten els llibres de Jesús Moncada i Francesc Serés a les llibreries d’aquest sud i d’aquest nord. Som terra de cruïlla i aquí només hi ha galtades.

Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals

Dit això, hem agafat el format habitual de preguntes llegides per tots i respostes per tots, a la manera de descobrir allò que no sabíem però que intuíem.

Primavera, estiu, etcètera.Es tracta d’una novel·la costumista en aparença (pels diàlegs i per reflectir l’oralitat de la parla ebrenca), ja que la intenció no és reflectir la vida del poble, sinó que es tracta més aviat d’un “bildungsroman”, un gènere literari que vol dir una novel·la d’aprenenatge o de formació.

La protagonista torna al poble i està en crisi personal (arquitecta afectada per l’esclat de la bombolla del totxo i abandonada per la parella).  Revisar el passat l’ajuda a reconstruir el present.

El final, que ha estat discutit als mitjans, ha tingut la rèplica al nostre club de lectura: hi ha hagut de tot, dels que pensen que és magistral, que és obert, que no compleix les expectatives, que sí que les compleix i que sembla que l’autora vulgui una segona part. Ja és el que diu l’etcètera del títol, on tot hi cap.

Aspectes formals

La llengua

Els diàlegs son brillants, tants els directes com els indirectes, els monòlegs, els soliloquis i les interpel·lacions al lector. M’imagino a la Rojals com una gran xerraire i trobo que el seu nom al twitter (replicanta) li escau.

Les analepsis

Aquest terme es refereix a un recurs literari que normalment l’expressem en anglès, “flashbacks”.  Per revisar el passat, la protagonista fa salts-enrere en el temps constantment. Hem parlat de si ens fa perdre o no i si ajuda a la lectura o entorpeix, com passa en alguns casos de la literatura. Rojals els utilitza amb mestria.

La identitat

Marta Rojals no fa entrevistes ni mostra imatges seues. N’hem explorat les raons, revisant els casos de D.J. Salinger (El vigilant en el camp de sègol), que odiava que li fessin fotos, o Thomas Pynchon. Si ens atenem al que ha manifestat ella mateixa: vol saltar-se l’obligació d’anar amunt i avall en presentacions i col·loquis que li llevarien temps d’escriure. Així pot dur una vida normal.

Tanmateix, ha sorgit la idea que potser es vol fer la interessant i prou, per vendre més, perquè al capdavall podria haver usat un pseudònim i llestos. És el que va triar fer l’escriptora italiana Elena Ferrante, que és en realitat Anita Raja, però volia privacitat i ara que l’han descobert, lluita per mantenir-la (mireu aquest article de La Vanguardia).

Hi ha, però, altres raons per triar escriure amb pseudònim. L’escriptor portugués Fernando Pessoa va crear 70 heterònims amb les seues respectives biografies, per poder escriure en gèneres diferents i poder viure moltes vides.

La britànica creadora de la saga Harry Potter, seguint la recomanació del seu editor va signar J.K. Rowling, donant a entendre que era un home i no una dona. A la nostra literatura tenim el cas de Caterina Albert, que coneixem com a Víctor Català.

Entre les raons més obvies per amagar el nom, tenim la de publicar textos que critiquen el poder i que per tant poden donar problemes a l’autor. És el cas del periodista Mariano José de Larra, el de “Vuelva usted mañana”. En els alguns casos no es tria ni un pseudònim. És el que sospito que pot haver passat amb el Lazarillo de Tormes que és anònim.

L’èxit editorial i el llibre generacional

Les darreres preguntes van girar al voltant de quantes edicions calen en català i en altres idiomes per tenir èxit editorial. A tothom va sorprendre les poques vendes en català. El panorama és ben galdós. També van sorprendre les estratègies editorials per vendre més, des de faixes o etiquetes amb el lema 2a o 3a edició, quan encara no s’han exhaurit les anteriors, a l’explotació de booms literaris referits a un conjunt d’escriptors d’una zona o a un determinat gènere de moda.

En tot cas, Primavera, estiu, etètera, va tenir èxit per si sol, gràcies als bloggers i a les xarxes socials que van replicar el boca-orella més enllà de les boques i orelles de proximitat. En part, l’èxit es deu al fet d’haver publicat una història en la que podien emmirallar-se milers de joves adults que havien acabat carreres i màsters, que estaven superformats, en el moment en què la societat els fallava amb una crisi econòmica que els va obligar a buscar-se la vida, sovint a l’estranger. És el capítol final “Milions de quilòmetres”.

Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia

Presentació de L’illa de Bembé

Segurament, la darrera presentació, va tenir lloc el passat 3 de maig a la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya, a Sant Sadurní d’Anoia.

 

 

Gràcies a la directora Glòria Bricollé i a la meua companya, Rosa Maria Prat, autora de Pedres Blanques, que va fer una introducció històrica i una entrevista.

La Llibreria Jepi de Sant Sadurní va encarregar-se de la venda d’exemplars.

Biblioteca de Roquetes

12è aniversari de la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes

Divendres passat la Biblioteca de Roquetes va celebrar el seu 12è aniversari amb una festa molt especial.

Entre els diversos actes va presentar-se el III Barra Llibre, amb el tema “Novel·la a l’Ebre“.

El recull “Assassins de l’Ebre” va ser convidat per Begonya Ferré,  i el van presentar alguns dels 13 autors, especialment, Miquel Esteve, Isidro Cortés, Sílvia Mayans i Jesús M Tibau.
Fede Cortés, Jesús M Tibau, Sílvia Mayans, Miquel Esteve Valldepérez i Isidro Garrido; i també a Andreu Carranza, Montserrat Espallargas, Cinta Arasa Carot, Francesca Aliern Pons, Pilar Romera Aguilà, Mercè Falcó, Vicent Sanz Arnau i Marc Moreno.

Aquí, un enllaç a un vídeo d’ebredigital.