Assassins de l’Ebre – Llibres del delicte

Presentació oficial a Falset

El passat dissabte 2 de març va tenir lloc la presentació oficial del recull de narracions Assassins de l’Ebre , (febrer de 2019) en la qual participo juntament amb 13 autors més vinculats a les Terres de l’Ebre. Està editat per Llibres del Delicte, una editorial especialitzada en el gènere negre i en català.

 

L’Ebre com a concepte cultural

D’entrada, els coordinadors del recull, Fede Cortés i Jordi Pijoan-López van ampliar el concepte Terres de l’Ebre: ja no parlem d’un terme comarcal o geogràfic, sinó cultural. D’aquesta manera, els autors s’escampen pel Matarranya, pugen fins al Priorat i baixen fins a Castelló, units per una manera de parlar i de veure les coses.

Hi ha hagut diversos reculls territorialitzats: Assassins de Ponent (novembre de 2016);  Assassins de Girona (Setembre de 2017) i  Assassins del Camp (abril de 2018).

Els autors

Paritat en alt grau: sis dones i set homes, en total tretze assassins de ficció. Diuen els coordinadors que el número era un desafiament, un dir “no som supersticiosos”.

D’esquerra a dreta: Francesca Aliern, Pilar Romera, Sílvia Mayans, Montserrat Espallargas, Mercè Falcó i Cinta Arasa.

Els homes: Andreu Carranza (absent a la foto), Fede Cortés, Miquel Esteve, Isisdro Garrido, Jordi Pijoan-López, Vicent Sanz i Jesús M. Tibau.

 

Les banyes d’un crim

Els autors hi apareixen per estricte ordre alfabètic i a mi m’ha tocat ser-hi al mig, com el dijous. El meu relat s’anomena Les banyes d’un crim i evidentment conté un assassinat. La novetat és que l’arma del crim és poc convencional. Les banyes del títol tenen un doble sentit. Segons els coordinadors és el més ebrenc, tot i que el tema de fons és universal.

Ressenyes i Premsa

La màgia dels llibres (blog)

Setmanari l’Ebre: El gènere negre, fil conductor d’‘Assassins de l’Ebre’ escrit per tretze autors ebrencs per Leonor Bertomeu

 

Presentació de L’Illa de Bembé a Tivissa

 

La Societat Obrera de Tivissa

El passat divendres 1 de març vam presentar L’Illa de Bembé a la Sala Valquíria de la Societat Obrera de Tivissa, convidada per Jaume Pallissé.

Vaig presentar la novel·la des d’una perspectiva que té en compte l’any que ha passat. He pogut incorporar tant el recorregut de l’obra en el mercat com els comentaris que he rebut dels lectors.

L’acte va comptar amb la col·laboració de la Llibreria Bassa de Móra d’Ebre que es va desplaçar a Tivissa per oferir exemplars en venda.

Moltes gràcies per convidar-me!

 

 

El Tigre Blanc d’Aravind Adiga

Quarta trobada del club de lectura de Xerta

Quarta trobada del Club de lectura de Xerta

La sessió va tenir lloc en dissabte 23 de febrer al tardet i vam parlar d’un llibre molt diferent del que havíem llegit fins ara. Publicat originalment en anglès com The White Tiger, va ser la primera novel·la del periodista Aravind Adiga, (Índia, 1974). Va guanyar el prestigiós premi Man Booker l’any 2008 i va revolucionar la novel·la índia contemporània. Ha estat traduït a 16 idiomes.

És una comèdia negra, corrosiva i enginyosa, amb un narrador seductor que t’explica la seua història en primera persona; et convenç, malgrat que el que explica no sempre es pot subscriure. I és que és un servent, filòsof emprenedor i assassí. Balram Halwai és un home complex.

Durant set llargues nits, des del seu despatx a Bangalore, Balram escriu una carta llarguíssima al primer ministre de la Xina, el Sr. Jiabao, davant de la seua  imminent visita al país per tal d’aprendre del miracle Indi. Se sent obligat a informar-lo que el que li explicaran les autoritats no s’ajustarà a la realitat. Ell sí. L’India és en realitat una falsa democràcia, un país sense classes mitjanes, on els extrems de la riquesa i la pobresa són sempre a tocar, en el pitjor dels contrastos.

La història de la seua vida és la d’un noi honest i treballador, però extremadament pobre. Per canviar-ho haurà de convertir-se en un assassí i haurà de sacrificar la seua família. Esdevindrà un home lliure, un emprenedor, la base del miracle econòmic que el primer ministre comunista està buscant copiar per al seu país.

Metàfores

El galliner

gallinerEl galliner és la metàfora de Balram per descriure l’opressió dels pobres de l’Índia. Als mercats, les gallines veuen com les maten una a una, però no poden o no volen rebel·lar-se i sortir del galliner. De la mateixa manera, els pobres de l’Índia es veuen mútuament aixafats pels rics i poderosos, derrotats per la sorprenent desigualtat de la societat índia, però no poden escapar del seu destí. De fet, Balram sosté que els pobres fan els possibles per per mantenir-se dins del sistema, tallant-se mútuament les ales de manera voluntària. Perpetuen, així, una cultura que els fa esperar aquest abús i servitud. Balram diu que el galliner està “protegit des de dins”.

El tigre blanc

Rickshaws
Rickshaws; rickshaw-puller

Un mestre diu a Balram que és un tigre blanc, és a dir, una raresa, fora del comú:

“Tu, jove, ets un paio intel·ligent, honest i espavilat enmig d’aquesta multitud de perdonavides i idiotes” .

És prou intel·ligent per adonar-se de la seua situació i del que té al voltant, de manera vívida i crua; sobretot sap que no vol seguir els passos que li marca la societat en què li ha tocat nàixer. Balram és fill d’un rickshaw-puller escapa de la servitud, complint el somni del seu pare:  “que tan sols un fill meu – almenys un – hauria de viure com un home”.

Ens va agradar

Malgrat ser un assassí, el personatge narrador ens va seduir i vam justificar la seua tria. Al capdavall no tenia altra sortida. O sí? En aquest punt va quedar clar que si volia ser lliure, havia de fer el que va fer. L’altra opció era intolerable per a ell. En tot cas, molts vau pensar que no us feia goig anar a l’Índia. Llàstima, no?