La Mala Dona de Marc Pastor

TERCERA TROBADA DEL CLUB DE LECTURA DE XERTA

La Mala Dona de Marc Pastor

L’autor

Marc Pastor és criminòleg i treballa a la secció científica dels Mossos d’Esquadra. Va nàixer a Barcelona el 12 d’octubre de 1977 i les seues obres estan traduïdes a l’anglès, l’alemany, l’italià, el francès, el txec, l’hongarès, el polonès i el coreà. Com veieu és un autor d’èxit. A les xarxes socials Twitter o Instagram es fa dir doctormoriarty, en honor a l’enemic de Sherlock Holmes. Aquí podeu llegir la seua entrada a la Viquipèdia.

Sabíeu que de la seua obra La Mala Dona se n’ha fet teatre musical “La vampira del Raval” , amb Mercè Mercè Martínez amb música d’Albert Guinovart, que es va estrenar el 19 de desembre de 2011 al Teatre del Raval de Barcelona.  i documentals  amb el mateix nom? 

Jo us vaig explicar que havia conegut al Marc Pastor en un taller d’escriptura i que ens va explicar que en les seves obres sempre hi sorgia algun fet vital que l’havia colpit. Per exemple, quan va haver-hi l’accident terrible a l’estació de RENFE, a Castelldefels el dia de Sant Joan, ell va ser dels primers que va haver d’acudir i diu que l’experiència el va marcar moltíssim i que li va inspirar Bioko (2013). En el moment que el vaig conèixer, havia publicat Faristha (2017), llibre en què la protagonista és una noia adoptada. En la seua vida personal havia adoptat un xiquet, també.

La Mala Dona

A la trobada, ens vam reunir 14 persones. Tothom va coincidir que era una obra escabrosa i escruixidora, alhora que ben escrita i aquest fet ens va dividir clarament en amants del gènere negre i en no simpatitzants. Però tant uns com altres vam comentar que no vam poder deixar de llegir.

Premis

L’obra va ser la guanyadora del I Premi Crims de Tinta, l’any 2008. Va assolir l’èxit tant del públic com de la crítica, cosa que no sempre va de la mà. És una reconstrucció novel·lada d’un fet històric “La Vampira del Carrer de Ponent”, assessina en sèrie anomenada Enriqueta Martí.

Protagonistes

El protagonista, el detectiu Moisés Corvo, amb el seu col·lega Malsano (i quins noms!), ens recorda a una mena de Harry el sucio que aplica una violència que justifica per combatre una violència superior.

L’obra és en part costumista, ja que ens passeja per teatres, casinos, tavernes, prostíbuls, cases de luxe de l’època, així com ens mostra la manera de viure dels seus habitants des de les classes baixes, els immigrans pobres i rics, fins a les altes.

 

El ritme

Molts dels participants al club vam comentar que al començament ens va semblar lent, però que després s’accelera el ritme a mesura que es va descobrint l’horror del que els passa als infants.

Punt de vista

També vam comentar el punt de vista, que és el millor de la novel·la: és un narrador omniscient (que no participa de l’acció i que normalment parla en tercera persona) que ens ajuda a distanciar-nos de la mera crònica història dels fets (no oblidem que el personatge de l’assassina va ser real), un narrador amb prou llibertat per introduir-se allà on li interessa. La novetat, però, és que parla en primera persona! No és un narrador testimoni, sinó que se sent partícep del que passa. Això apropa emocionalment el que passa amb els lectors. El narrador és la mateixa mort, que entra en el cap de la gent i també es personifica en algú de carn i ossos que pot entrevistar per a nosaltres lectors algun personatge tangencial que ens expliqui coses de l’assassina. No només això, sinó que pot parlar del passat, del present i del futur, perquè ho sap tot. També entra en un fet metaliterari, que és la mort dialoga amb nosaltres, ens diu confidències, ens demana disculpes si ens ha parat alguna petita trampa. També és una mort diferent de com se la sol representar en ficció: no és dolenta, és benigna, fins i tot amorosa. Ella té a Moisés Corvo en gran estima.

Recomanacions

En acabar, us vaig recomanar un llibre de ciència ficció que em va encisar “L’any de la Plaga”. Enguany se n’estrena la pel·lícula. Aquí teniu l’enllaç del tràiler oficial.

Per un dia vam canviar de local: ens vam refugiar al casal d’avis del poble, que ens va acollir en no haver-nos organitzat prou bé l’assumpte de les claus de l’Ajuntament i de la Biblioteca. Gràcies, Gemma, per deixar-nos l’espai, calentet i poder fer algun cafetó i tot. Me pareix que repetirem. MOLTES GRÀCIES!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *