Calaveres atònites de Jesús Moncada

Segona lectura del Club de lectura de Xerta

Ens vam reunir el passat 14 de desembre les poques persones que aquell vespre no teníem compromisos (ep! sopars d’empresa nadalencs a tort i a dret), però igualment les lectores van comunicar, d’una manera o altra, el seu parer sobre el llibre del mes:

Portada de Calaveres atònites Jesús Moncada

 

 

No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti, fixi’s en aquesta noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui’m, això dura poc. En un tres i no res, passem d’embrions incerts a calaveres atònites( p. 28).

L’AUTOR

Jesús Moncada va néixer l’1 de desembre de 1941 a l’antiga Mequinensa, una vila situada a tocar de l’aiguabarreig dels rius Ebre i Segre pertanyent a la comarca del Baix Cinca i que va ser inundada pels embassaments de Riba- Roja i Mequinensa l’any 1955. Aquest és un detall important, perquè gairebé tota l’obra d’aquesta autor està consagrada a recordar un món desaparegut.

Aiguabarreig Ebre-Segre
Aiguabarreig dels rius Ebre i Segre

Els seus pares tenien una botiga per la qual passaven tota mena de clients i transportistes i des de nen va poder escoltar tota mena d’històries i anècdotes, que va immortalitzar en la seua obra, en la qual també hi va incorporar el que s’explicava a les tertúlies dels cafès. L’eix de tota la vida econòmica de la vila transcorria entre les mines, el castell i els rius, sobretot l’Ebre i Moncada té la virtud d’haver-lo convertit en un món èpic, fins i tot màgic, desaparegut sota els pantans.

Això és el que valoren els traductors, especialment la Simona Skrabek, traductora a l’eslovè i la Krisztina Nemes, traductora   a l’hongarès i que us convido a escoltar aquí https://www.jesusmoncada.cat/?page_id=155

L’OBRA

De l’obra vam comentar que no era ni un recull de contes ni una novel·la, sinó alguna cosa entremig. Per una banda, cada capítol pot llegir-se per separat, però al mateix temps totes les narracions estan lligades perquè es repeteixen els protagonistes i el llibre guanya en consistència perquè s’hi expressen molts punts de vista. Tothom va estar d’acord que era un llibre especial per diverses raons:

1. L’humor. 

I com és aquest humor? Que poc que us agraden les meues preguntes capcioses, he, he. Tot i així, rascant, rascant, vam convenir que era un sentit de l’humor intel·ligent, irònic i que recrea literàriament la saviesa popular i que fa ús de la digressió i de l’absurd.

Quins fragments hilarants us han agradat més? Aquí tots vam estar d’acord que el passatge de l’autobús entre Lleida i Mequinensa era fantàstic i va donar peu a un munt d’anècdotes pròpies a bord de la Hispano Fuente en Segures, entre els trajectes de Paüls-Xerta-Aldover-Tortosa, dignes de formar part d’una digressió dins de Calaveres atònites.

Quines parts són les preferides? La parts preferides van variar, perquè a un li agrada una cosa i a un altre no. Tot és respectable. Van agradar Els fets insòlits, alguns d’inversemblants, de «Una finestra al carrer de l’Ham» i «Amb segell d’urgència».De fet, el que va desembocar en una llarga tertúlia i “revival”, va ser els passatges en què Moncada ironitza sobre temes com les classes socials i el franquisme i el paper de l’Església dins de la societat de l’època —fins a tal punt, que arriba a utilitzar l’erotisme per a criticar la jerarquia eclesiàstica, com en la confessió de Leucofrina sobre les seves unions amb el mossèn a «Nigra sum».

2 Els personatge

Els personatges són molt importants. O són viscerals i per tant converteixen anècdotes intranscendents en drames en tota regla o al revés, tenen un sentit pràctic i enjogassat que és capaç de convertir un fet tràgic en una cosa ben normal. En aquest sentit, s’enduen la palma el jutge Crònides, el secretari Fontcalda, la tia Penèlope.

3. La llengua

El que va agradar molt és el model de llengua emprat per l’autor, tan proper a la nostra parla. En especial, va servir per recordar paraules que feia temps que no sentíem i que van afegir gust per la lectura.

14 DESEMBRE 2018

 

 

Una resposta a «Calaveres atònites de Jesús Moncada»

  1. Hola!! Jo també he llegit el llibre,la veritat m’ha costat una mica el vocabulari,difícil per mi.Et transporta molt gràficament a uns temps complicats,sobretot per les dones..Explica coses que tothom sabia,però ningú deia…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *