La Mala Dona de Marc Pastor

TERCERA TROBADA DEL CLUB DE LECTURA DE XERTA

La Mala Dona de Marc Pastor

L’autor

Marc Pastor és criminòleg i treballa a la secció científica dels Mossos d’Esquadra. Va nàixer a Barcelona el 12 d’octubre de 1977 i les seues obres estan traduïdes a l’anglès, l’alemany, l’italià, el francès, el txec, l’hongarès, el polonès i el coreà. Com veieu és un autor d’èxit. A les xarxes socials Twitter o Instagram es fa dir doctormoriarty, en honor a l’enemic de Sherlock Holmes. Aquí podeu llegir la seua entrada a la Viquipèdia.

Sabíeu que de la seua obra La Mala Dona se n’ha fet teatre musical “La vampira del Raval” , amb Mercè Mercè Martínez amb música d’Albert Guinovart, que es va estrenar el 19 de desembre de 2011 al Teatre del Raval de Barcelona.  i documentals  amb el mateix nom? 

Jo us vaig explicar que havia conegut al Marc Pastor en un taller d’escriptura i que ens va explicar que en les seves obres sempre hi sorgia algun fet vital que l’havia colpit. Per exemple, quan va haver-hi l’accident terrible a l’estació de RENFE, a Castelldefels el dia de Sant Joan, ell va ser dels primers que va haver d’acudir i diu que l’experiència el va marcar moltíssim i que li va inspirar Bioko (2013). En el moment que el vaig conèixer, havia publicat Faristha (2017), llibre en què la protagonista és una noia adoptada. En la seua vida personal havia adoptat un xiquet, també.

La Mala Dona

A la trobada, ens vam reunir 14 persones. Tothom va coincidir que era una obra escabrosa i escruixidora, alhora que ben escrita i aquest fet ens va dividir clarament en amants del gènere negre i en no simpatitzants. Però tant uns com altres vam comentar que no vam poder deixar de llegir.

Premis

L’obra va ser la guanyadora del I Premi Crims de Tinta, l’any 2008. Va assolir l’èxit tant del públic com de la crítica, cosa que no sempre va de la mà. És una reconstrucció novel·lada d’un fet històric “La Vampira del Carrer de Ponent”, assessina en sèrie anomenada Enriqueta Martí.

Protagonistes

El protagonista, el detectiu Moisés Corvo, amb el seu col·lega Malsano (i quins noms!), ens recorda a una mena de Harry el sucio que aplica una violència que justifica per combatre una violència superior.

L’obra és en part costumista, ja que ens passeja per teatres, casinos, tavernes, prostíbuls, cases de luxe de l’època, així com ens mostra la manera de viure dels seus habitants des de les classes baixes, els immigrans pobres i rics, fins a les altes.

 

El ritme

Molts dels participants al club vam comentar que al començament ens va semblar lent, però que després s’accelera el ritme a mesura que es va descobrint l’horror del que els passa als infants.

Punt de vista

També vam comentar el punt de vista, que és el millor de la novel·la: és un narrador omniscient (que no participa de l’acció i que normalment parla en tercera persona) que ens ajuda a distanciar-nos de la mera crònica història dels fets (no oblidem que el personatge de l’assassina va ser real), un narrador amb prou llibertat per introduir-se allà on li interessa. La novetat, però, és que parla en primera persona! No és un narrador testimoni, sinó que se sent partícep del que passa. Això apropa emocionalment el que passa amb els lectors. El narrador és la mateixa mort, que entra en el cap de la gent i també es personifica en algú de carn i ossos que pot entrevistar per a nosaltres lectors algun personatge tangencial que ens expliqui coses de l’assassina. No només això, sinó que pot parlar del passat, del present i del futur, perquè ho sap tot. També entra en un fet metaliterari, que és la mort dialoga amb nosaltres, ens diu confidències, ens demana disculpes si ens ha parat alguna petita trampa. També és una mort diferent de com se la sol representar en ficció: no és dolenta, és benigna, fins i tot amorosa. Ella té a Moisés Corvo en gran estima.

Recomanacions

En acabar, us vaig recomanar un llibre de ciència ficció que em va encisar “L’any de la Plaga”. Enguany se n’estrena la pel·lícula. Aquí teniu l’enllaç del tràiler oficial.

Per un dia vam canviar de local: ens vam refugiar al casal d’avis del poble, que ens va acollir en no haver-nos organitzat prou bé l’assumpte de les claus de l’Ajuntament i de la Biblioteca. Gràcies, Gemma, per deixar-nos l’espai, calentet i poder fer algun cafetó i tot. Me pareix que repetirem. MOLTES GRÀCIES!

 

Calaveres atònites de Jesús Moncada

Segona lectura del Club de lectura de Xerta

Ens vam reunir el passat 14 de desembre les poques persones que aquell vespre no teníem compromisos (ep! sopars d’empresa nadalencs a tort i a dret), però igualment les lectores van comunicar, d’una manera o altra, el seu parer sobre el llibre del mes:

Portada de Calaveres atònites Jesús Moncada

 

 

No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti, fixi’s en aquesta noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui’m, això dura poc. En un tres i no res, passem d’embrions incerts a calaveres atònites( p. 28).

L’AUTOR

Jesús Moncada va néixer l’1 de desembre de 1941 a l’antiga Mequinensa, una vila situada a tocar de l’aiguabarreig dels rius Ebre i Segre pertanyent a la comarca del Baix Cinca i que va ser inundada pels embassaments de Riba- Roja i Mequinensa l’any 1955. Aquest és un detall important, perquè gairebé tota l’obra d’aquesta autor està consagrada a recordar un món desaparegut.

Aiguabarreig Ebre-Segre
Aiguabarreig dels rius Ebre i Segre

Els seus pares tenien una botiga per la qual passaven tota mena de clients i transportistes i des de nen va poder escoltar tota mena d’històries i anècdotes, que va immortalitzar en la seua obra, en la qual també hi va incorporar el que s’explicava a les tertúlies dels cafès. L’eix de tota la vida econòmica de la vila transcorria entre les mines, el castell i els rius, sobretot l’Ebre i Moncada té la virtud d’haver-lo convertit en un món èpic, fins i tot màgic, desaparegut sota els pantans.

Això és el que valoren els traductors, especialment la Simona Skrabek, traductora a l’eslovè i la Krisztina Nemes, traductora   a l’hongarès i que us convido a escoltar aquí https://www.jesusmoncada.cat/?page_id=155

L’OBRA

De l’obra vam comentar que no era ni un recull de contes ni una novel·la, sinó alguna cosa entremig. Per una banda, cada capítol pot llegir-se per separat, però al mateix temps totes les narracions estan lligades perquè es repeteixen els protagonistes i el llibre guanya en consistència perquè s’hi expressen molts punts de vista. Tothom va estar d’acord que era un llibre especial per diverses raons:

1. L’humor. 

I com és aquest humor? Que poc que us agraden les meues preguntes capcioses, he, he. Tot i així, rascant, rascant, vam convenir que era un sentit de l’humor intel·ligent, irònic i que recrea literàriament la saviesa popular i que fa ús de la digressió i de l’absurd.

Quins fragments hilarants us han agradat més? Aquí tots vam estar d’acord que el passatge de l’autobús entre Lleida i Mequinensa era fantàstic i va donar peu a un munt d’anècdotes pròpies a bord de la Hispano Fuente en Segures, entre els trajectes de Paüls-Xerta-Aldover-Tortosa, dignes de formar part d’una digressió dins de Calaveres atònites.

Quines parts són les preferides? La parts preferides van variar, perquè a un li agrada una cosa i a un altre no. Tot és respectable. Van agradar Els fets insòlits, alguns d’inversemblants, de «Una finestra al carrer de l’Ham» i «Amb segell d’urgència».De fet, el que va desembocar en una llarga tertúlia i “revival”, va ser els passatges en què Moncada ironitza sobre temes com les classes socials i el franquisme i el paper de l’Església dins de la societat de l’època —fins a tal punt, que arriba a utilitzar l’erotisme per a criticar la jerarquia eclesiàstica, com en la confessió de Leucofrina sobre les seves unions amb el mossèn a «Nigra sum».

2 Els personatge

Els personatges són molt importants. O són viscerals i per tant converteixen anècdotes intranscendents en drames en tota regla o al revés, tenen un sentit pràctic i enjogassat que és capaç de convertir un fet tràgic en una cosa ben normal. En aquest sentit, s’enduen la palma el jutge Crònides, el secretari Fontcalda, la tia Penèlope.

3. La llengua

El que va agradar molt és el model de llengua emprat per l’autor, tan proper a la nostra parla. En especial, va servir per recordar paraules que feia temps que no sentíem i que van afegir gust per la lectura.

14 DESEMBRE 2018