Joan Todó i el Delta

portada Guia sentimental del Delta de l'Ebre de Todó

Els esforços que fa Joan Todó per justificar la seva mirada aliena a la seua  Guia sentimental el Delta,  em semblen del tot honestos.  L’autor ja va deixar clar al plató de TV3 (vegeu aquí l’entrevista al 3/24 ) durant la seua presentació que ell era de La Sénia i que la distància física al Delta era com si algú de San Sadurní d’Anoia volgués parlar de l’Eixample i la font de Canaletes.

L’honestedat i la llibertat que li dóna l’adjectiu sentimental li permet passar diverses vegades del camp de la informació estricta al de l’experiència personal, directa o indirecta i això, juntament amb una llengua expressiva, fa que aquest llibre en forma de diccionari del Delta sigui molt amè. Tal com diu ell mateix, és “una novel·la sense argument, una llenca de text”, on hi encabix  la seua pròpia nostàlgia.

La seua visió que el Noucentisme, el seny ordenador, no havia arribat a instal·lar-se a aquestes terres nostres de cruïlla, m’ha fet enquadrar, a mi, que sóc nascuda a Barcelona de pares ebrencs, dins un marc teòric que explica moltes de les diferències contrastants que he viscut en la meua vida bidialectal i bicultural dins la catalanitat.

Només m’agradaria expressar el meu desacord quan diu que (en l’entrada en què tracta aquest tema, no em queda clar, però crec que es refereix a ficció) no hi ha escriptors de prou entitat actualment que siguin del Delta pròpiament. Quina llàstima que Todó ha publicat això al març d’enguany i Joan Roca Navarro (vegeu l’entrada a aquest blog “Melodia i Mite”), de Deltebre, va publicar a l’abril. Si s’haguessen parlat! Res que no puga ser revisat en una nova edició. Us el recomano.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *