L’Illa de Bembé al Club de Lectura de Reus

Club de lectura de l’Òmnium Baix Camp i Centre de Lectura de Reus

A la tardor torna el club de lectura d’Òmnium Baix Camp i el Centre de Lectura amb un programa en què participaré. El 18 d’octubre, a les 19,30 h comentarem L’illa de Bembé amb els lectors adscrits al club.

Aquí teniu l’enllaç amb la notícia al Reus digital.

                                                          

 

 

Altres lectures del programa són:

El dia 20 de setembre passat van comentar Zanoni d’Edward Bulwer-Lytton amb Joaquim Mallafrè, el traductor de l’obra al català.  El 22 de novembre rellegiran Totes les bèsties de càrrega de Manuel de Pedrolo i el 13 de desembre comptaran amb Llucia Ramis i la seva novel·la Les Possesions.

 

Club de Lectura de Xerta

Nou Club de Lectura per llegir, comentar i compartir!

Un grup de lectores ( de moment només dones; que els homes no llegeixen o què?) m’han demanat d’organitzar el Club de Lectura de Xerta i proposar llibres a comentar. Comptem amb la col·laboració de la Biblioteca municipal de Tortosa, Marcel·li Domingo que ens facilita el préstec dels llibres que anirem proposant. La Biblioteca de Xerta acollirà les reunions i esperem que el projecte es consolide.

L'aatles furtiu d'Alfred Bosch
Una de les cobertes de L’atles furtiu

 

Començarem amb una novel·la històrica preciosa publicada l’any 2009 a l’editorial Columna: L’atles Furtiu d’Alfred Bosch, en què narra la vida de Jafudà Cresques, un cartògraf mallorquí de l’edat mitjana. Una història d’intriga al voltant dels seus mapes fa de fil conductor, i ens transporta, entre enigmes i entrebancs, pels paisatges i els personatges de la seva època. 

L’Alfred Bosch és nascut a Barcelona, però de mare mallorquina, cosa que podreu constatar pel vocabulari que utilitza, tan semblant al del Baix Ebre em molts casos. Crec que això farà sentir com a casa les lectores més avesades a llegir en castellà.

 La Cartografia Medieval

Jafudà Cresques, també conegut com a Jehudà Cresques i Jaume Ribes, fou un cartògraf jueu d’origen mallorquí i probablement l’home que va coordinar els descobriments marítims de l’escola naval portuguesa de Sagres, a l’inici del segle XV.  Va nàixer el 1350, fill d’un altre cartògraf notable, Cresques Abraham, també nascut a Mallorca, que va ser el primer a incorporar una rosa dels vents al mapa, de tal manera que alhora el convertia  en una carta de navegació.
Mapa medieval de Cresques Abraham
Mapa medieval de Cresques Abraham
Aquests fulls comprenen tot el món conegut al segle XIV, des dels 10º fins als 60º de latitud nord. La rosa dels vents apareix a la part esquerre d’aquesta imatge. Avui dia, l’original es conserva a la ‘Bibliothèque nationale de France’, a París.
 Si en voleu saber més, podeu llegir l’entrada de la Revista Sàpiens de 29 de gener de 2018 en aquí.

 

 

 

 

 

 

 

 

Les dones indianes de L’Illa de Bembé

Les dones indianes, tema central a la Fira d’Indians de Begur

En la seva XV edició, la Fira d’Indians de Begur 2018 pren com a tema central l’aventura indiana des d’una vessant femenina, malgrat que tan sols un 8,5% de la població que va emigrar a les Amèriques a meitant s.XIX eren dones. Es vol reivindicar el paper que van jugar en aquell moment històric, segons els documents d’arxiu i en la memoria popular, ja que formen part del patrimoni material de l’època. És per això, potser, que m’hi han convidat per presentar L’Illa de Bembé.

Qui són les dones de L’Illa de Bembé?

A la novel·la hi trobem una bona colla de de personatges femenins i tots representen algun aspecte essencial de l’època.

Les de casa bonaDones indianes riques dels segle XIX

La Maria Berger representa la dona europea, educada per ser un àngel de la llar i amb una educació religiosa catòlica molt estricta.

La Genoveva Lafayé, de nom original Lafayette,  és matriarca d’una família descendent dels francesos que havien hagut de deixar Haití a causa de l’aixecament d’esclaus i que tenen una xarxa de complicitats econòmiques i socials que serveixen de marc a la història que jo explico. Aquest context social també està integrat per La Teresa i la Jacinta, dones cubanes de casa bona però analfabetes i ignorants, que representen la situació cultural de la dona cubana de l’època.

Les esclaves, prostitutes, domèstiques i llibertes

L’indianes esclaves amb la família, cap al 1860.Octàvia Bencomo és un personatge que representa l’amistat però que també permet explicar el malaurat destí de moltes emigrades de les illes canàries.

La Clotilda, és una majordoma esclava de segona generació que ens dóna una visió de l’esclava domèstica, així com la Leonor, una altra domèstica que retrata l’esclava d’origen ioruba acabada d’arribar i que acaba essent partisana. La Juana representa l’esclava lliberta i a qui li he donat un rol especial en la trama principal i el desenllaç.