Salim Barakat i Les coves de Haidrahodahós

Una nova editorial i un autor desconegut a casa nostra

Aprofitant un viatge a Barcelona vaig visitar la Llibreria Calders em vaig fixar en una nova editorial, Karwán i un autor de qui no sabia res que m’ha deixat literàriament bocabadada. Salim Barakat, un ciutadà Kurd-sirià, actualment resident a Suècia, és un renovador de les lletres àrabs, diuen els entesos. D’ell, he llegit Les Coves de Haidrahodahós, un llibre absolutament fascinant i que us recomano.

Salim BarakatLes Coves de Haidrahodahós

Traducció excel·lent i edició cuidada

Enhorabona als traductors, Xavier Valls Guinovart i Valèria Macías Pagès. Deu haver estat molt difícil la traducció d’un autor amb un estil oníric, que literalment fa la sensació que esculpeix les frases. També felicitacions a l’editorial Karwánper cuidar l’edició, des d’una portada preciosa i suggeridora, amb un paper de qualitat que et canta quan li rasques la portada amb les ungles, i, a dins un punt de llibre petitó i eficient, amb el logo de l’editorial, que són uns ulls ancestrals, com sortits d’unes tauletes de fang, que et miren.

Ressenyes dels que hi entenen

Buscant informació sobre aquest text fascinant, he ensopegat amb un blog misteriós, fet per dones, que seguiré i que es proposa “recopilar, descriure, emmarcar en el context contemporani i analitzar les obres d’uns autors que es situen en els marges de l’arabitat”. El blog es diu CALITME, CARTOGRAFIES LITERÀRIES DE LA MEDITERRÀNIA. Signa una ressenya crítica la Margarida Castells Criballés, que deixa el llibre que us proposo pels núvols. Per part meva, només us puc dir que fa quinze dies que l’he llegit i sembla que m’hagi atrapat en un mig somni i que em cal l’altra meitat. No penseu que no l’he entès, és que té molts nivells de lectura, crec, de profunditat, i a mi m’agradaria parlar-ho amb el senyor Salim, que m’expliqui la seva meitat de somni.

L’editorial en diu això:

Salim Barakat
Traducció de Xavier Valls Guinovart i Valèria Macías
Editorial Karwán
148 pàg.
16 euros

A Haidrahodahós, la terra de les coves habitades per centaures, el fastig arrossega Thioni, el príncep dèspota que els governa, a infringir el pacte més sagrat entre els seus súbdits. El desconcert s’apoderarà dels centaures Hodahós —que somien sempre mig somni i el comparteixen exclusivament amb el seu company de vida—, i deixaran de somiar poc després que el Príncep ordeni que cada matí una parella li ha de revelar un somni.

Mentrestant, la irrupció del misteriós Orsín, una figura que evoca l’ésser humà, sediciós per a uns i alliberador per a d’altres, desperta recel al cercle del poder alhora que alimenta una ambició velada entre el poble. Les intrigues se succeeixen i les confabulacions silencioses forgen dos laberints entrellaçats que duran a la mort qui s’hi endinsi.

Els personatges, éssers dotats d’un llenguatge suggestiu i que actuen regits per la dualitat de la seva naturalesa —la de ser mig homes i mig cavalls—, porten les escenes fins al punt més sorprenent i inesperat, en una trama que destil·la una imaginació prodigiosa. Desfilen per aquestes pàgines éssers com ara un sacerdot que prega al Déu Color, un bufó incomprès, una sàvia bibliotecària d’estirp singular i una femella negra de cua i trena daurades que trastorna el curs dels esdeveniments.

Salim Barakat cisella amb la minuciositat d’un tallista cada línia d’aquesta narració, de to predominantment líric. I és que cada detall de la novel·la juga un paper en la configuració d’aquest món extraordinari: somnis, alfanges, tauletes, coloms missatgers, gravats, tintures, poetes, ferradures, miralls, màscares, molins, planes de blat, dringadissa de collarets… i renills i bufecs sens fi.