Els Indians a L’Illa de Bembé II: Partagàs

 Qui era Partagàs?

En una conversa al Cafè Dominica, dos personatges de L’Illa de Bembé fan referència, de manera una mica enigmàtica, a l’assassinat de Jaume Partagàs a la seva finca per un assumpte de faldilles.

Logo de la primera fàbrica Flor de Tabacos de Partagás i Cia.

Jaume Bonaventura Ambrós Partagás i Ravell va nàixer a Arenys de Mar l’any 1816  i va morir a la seva finca de Vuelta abajo, a Cuba l’any 1868). És un bon exemple de l’èxit i la tenacitat d’alguns dels anomenats indians, que buscaven oportunitats de negoci i de fer diners.

Va fundar, juntament amb Joan Conill, de Lloret de Mar, una petita fàbrica de tabac a l’Havana que difícilment podia competir amb d’altres fabricants en aquell moment, l’any 1827. Va haver d’anar fent, estalviant i comprant terres tabaqueres per, després de vint anys, aconseguir finançament per al seu gran projecte.

Encara es pot visitar

Va fundar La Flor de Tabacos de Partagás y Cía a l’Havana, que més tard va esdevenir la Real Fábrica de Tabacos Partagás, i va tenir molt d’èxit perquè era l’amo dels millors conreus i podia ( i sabia )triar el bo i millor per confeccionar els cigars, que acabarien per fornir les millors cases de l’aristocràcia europea.

Cigars Partagàs per al Príncep de Gales

Un innovador

Partagàs va ser un gran innovador en molts àmbits de la producció, fermentació inenvelliment del tabac,  alhora que va preocupar-se per l’educació dels treballadors que es passaven hores enrotllant els cigars. Així, doncs, va crear la figura del lector, una persona que llegia les notícies dels diaris en veu alta i fins i tot novel·les.

L’educació dels cubans

A L’Illa de Bembé, els dos personatges discuteixen sobre si va fer bé Partagàs d’introduir la lectura a les seves fàbriques. Cadascun representa una postura oposada i mantenen una discussió molt viva, a l’època: l’educació dels criolls i dels empleats.

 

 

Els indians de l’Illa de Bembé I: Bacardí

Bacardí

Al capítol “Unes sabates” de L’Illa de Bembé, hi ha una entrada amb un extracte d’una carta fictícia que diu així:

Santiago de Cuba, 15 de febrer 1865

I tot va ser que la senyora Amàlia, quan va saber que els antics indígenes veneraven els ratpenats, li va suggerir al senyor Facund que al nou rom li posessin la imatge d’una ratota d’aquelles amb les ales desplegades.

Aquesta carta enviada per algú a ves a saber qui, és un joc literari petitó, que lliga amb la beguda que s’està prenent un dels protagonistes a la pàgina 102.

I a què trau cap tot plegat? Doncs era una manera d’introduir un context interessantíssim de la nostra història, lligada a Cuba.

El ratpenat

By Miika Silfverberg from Vantaa, Finland - Bacardi (on white), CC BY-SA 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=3503234
Bacardi on white By Miika Silfverberg from Vantaa, Finland

 

Llegim en un post del juliol de 2015 al web bacardicuba.net en què ens expliquen la història de l’icònic logo del ratpenat amb les ales esteses.

L’Amàlia  Moreau era la dona de Facund Bacardí Massó, un sitgetà que va emigrar a Cuba per continuar el negoci de comerç de vins i licors que ja tenia son pare. EL 1862 van iniciar una nova aventura comercial després d’adquirir una destil·leria a Santiago de Cuba.

Facund va experimentar per traure un nou licor, menys aspre i més elegant que el típic aiguardent de l’època, que podia despertar un mort. L’Amàlia, que es va adonar que hi havia una colònia de ratpenats entre els alerons de la teulada de llauna de la destil·leria, va suggerir al seu marit que fessin servir el dibuix d’un ratpenat com a símbol del nou rom.

 Va ser una decisió molt intel·ligent, perquè els clients potencials no en sabien de lletra, i podien demanar “la beguda del ratpenat”. Es podria considerar l’Amàlia Moreau com una precursora del màrqueting.

La tradició

Pocs productes portaven una imatge icònica, un logo. I no sembla que l’Amàlia fos del tot conscient de la importància que tindria la seva elecció. Diu la tradició familiar que ho va fer perquè va sentir a dir que els indígenes cubans,  llavors ja extingits per les malalties que hi havien dut els conqueridors, consideraven els ratpenats símbol de la bona sort.  Això sembla lògic per tal com poden resultar útils com a agents de control biològic, reduint o limitant el creixement de les poblacions d’insectes que podrien malmetre les collites.

Escut de Barcelona (ca. 1800-1931)

 

Diu també el web de Bacardí, que a Catalunya també considerem els ratpenats com a símbol de la bona sort, l’agermanament, la discreció i la lleialtat. Com que dissortadament la nostra tradició ha estat interrompuda tantes vegades, he buscat si aquesta afirmació és certa i sembla, que sí, que a l’heràldica dels territoris de parla catalana, el ratpenat té una certa rellevància com a símbol i, així el trobem a l’escut de Fraga, a l’antic escut de Barcelona, a l’escut de València i del seu Club de futbol i no sé si a altres indrets.

Jo només puc afegir que els ratpenats conviuen amb nosaltres i que la llei ens obliga a protegir-los. Per això, quana l’EOI de Tortosa vam tenir la nostra petita colònia de ratpenats diminuts, ens vam sentir afortunats, tot i que feia cosa quan, als vespres circulaven pel deambulatori del claustre a una velocitat espatarrant, sense xocar amb ningú i, per sort, sense que cap estudiant s’hi fixés gaire.