Una de Ciència Ficció

Una de ciència ficció

Estic escrivint una novel·la de ciència ficció i quan ho comento a algú que ha llegit L’illa de Bembé arrufen el nas. Quan els pregunto perquè no ho troben bé, em responen que no els agrada tot això de les batalletes interestel·lars.  A banda de tenir aquesta visió reduccionista del terme ciència ficció, continuen dient que anar veure Star Wars està bé, que Matrix els va al·lucinar i que de petits llegien a Jules Verne. I aquí ja els agafo en una contradicció flagrant.   Així que, futurs no-lectors de la novel·la que estic escrivint, he de trencar una llança favor del gènere i alhora obrir-vos una mica el punt de mira.

En primer lloc, el terme ciència ficció està mal traduït de l’anglès science fiction. N’hauríem de dir ficció científica. Per tant, quansevol avenç científic o situació que requereixi una innovació científica que sigui ficcional, és a dir, que encara no s’hagi creat, serveix per al gènere. I en aquestes coses hi pensem molt, perquè com a membres d’una societat ens preocupa el futur.

Ens fan reflexionar les consequències de les innovacions tècniques que s’estan creant. Com hem de fer servir els coneixements sobre el genoma humà? És lícit fer clonació humana? ( per cert, heu llegit l’Illa del Dr. Moreau?; heu vist la pel·licula GATTAGA? ) També podem patir per com hem de resoldre els problemes que plantegen possibles escenaris futurs (el canvi climàtic com ens afectarà?).  En tot cas, el que fa la ficció científica és especular i això és molt important, útil i típicament humà.  Especular sobre com solucionar futurs problemes és útil, fer-ho sobre els reptes morals d’un determinat avenç és humà i important, i preveure què pot passar si s’esdevé alguna cosa que ara no hem previst però que un autor ha imaginat i ens vol avisar no és altra cosa que ser prudent.

El que estic escrivint parteix d’una imatge estàtica que m’ha perseguit durant un temps fins que m’he obligat a fer-la moure.  Gira al voltant de l’aigua, un d’aquests temes que ens neguitegen a causa del canvi climàtic. Ja n’hi ha uns quants de llibres sobre això: L’olor de la pluja de Jordi de Manuel 2006, amb elements de thriller policíac i que ja no es troba (reediteu si us plau) o The water knife de Paolo Bacigalupi 2015,  força “biopunk” .  Jo no vaig per aquí.  A mi el que m’obsesiona és la meravella de l’aigua i m’imagino quines cultures de l’aigua futures poden desenvolupar-se a partir de la seva gestió.

En tot cas, estimats lectors de L’illa de Bembé, no arrufeu el nas a la ciència ficció així d’entrada.  Heu llegit molts llibres de ciència ficció que no sabíeu que ho eren, des del Frankenstein o El Modern Prometeu  de Mary Shelly, obra fundacional de la qual se celebra enguany el segon centenari, passant per Vint mil llegües de viatge submarí de Jules Verne, fins a L’any del diluvi de Margaret Atwood (sí, aquella que us ha deixat al·lucinats amb The Handmaids Tale, adaptada per HBO, la sèrie).

 

 

2 respostes a «Una de Ciència Ficció»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *